La festa de Sant Miquel correspon a l’equinocci de tardor, moment que marca una fita important dins la vida agrícola dels pobles europeus, puix que coincideixi amb les veremes i amb l’inici de la sembrada.
Avui havia estat dia de pau i treva, si s’esqueia en temps de guerra, ja que els soldats medievals veneraven l’arcàngel Sant Miquel i el tenien per advocat, ja que era cabdill de les forces celestials. És per això que la iconografia ens el presenta vestit de soldat ben cuirassat i brandant una lluenta espasa.
Els exercits francs que ajudaren els catalans a reconquerir el país als alarbs, a ell s’encomanaven abans d’entrar en batalla, i en agraïment li aixecaven capelles i ermites al cim de les muntanyes que reconquerien i dominaven. D’ací l’abundor `ermites en honor a Sant Miquel Arcàngel.
Al nostre Collsacabra és venerat a: Sant Miquel de Rupit, el nostre poble; Sant Miquel de Serarols, a Tavertet; Sant Miquel de Castelló, a Falgars. La majoria de les capelles dels castells de la Catalunya vella eren també dedicades en honor d’aquest Sant.
Moltes són les llegendes que ens en parlen... la del rei Jaume I és molt interessant.
Els nostres avantpassats consideraven el dia de Sant Miquel com dels més perillosos de caure en temptació, ja que el Sant feia festa i el dimoni se n’aprofitava.
A l’església de Rupit es venerà, fins a la guerra del 1936 en que fou cremada, una bonica talla policromada de Sant Miquel, d’uns dos metres d’alçada.
Passada la màrfuga, l’escultor Pablo Martín Espinet que passava temporades a Rupit, s’encarregà d’esculpir l’actual imatge, bonica talla que presideix la nostra església parroquial i de la que n`és el Patró.
