Si us dic que la novel·la “Solitud” la va escriure en Víctor Català, a pocs us interessarà. Si us dic que va ser portada al cinema amb el nom de “Adversidat” , el resultat potser sigui el mateix, però si hi afegeixo que els exteriors van ser rodats al Collsacabra concretament a Rupit i Sant Joan de Fàbregues, ja potser començarà a interessar-vos.
Doncs bé, era l’any 1943 quan el director de cinema Miquel Iglesias amb una colla d’actors i d’actrius de primera fila en aquella època, com Leonor Fàbregues, Josep Mª Lado, Arturo Camarasa, Emilia Baró i altres, un bon dia vingueren a parar a Rupit.
El pressupost rondava les 400.000 pessetes, que en aquell temps ja eren diners. Però matisant la qüestió, els exteriors es rodaren a l’església i voltants de Sant Joan de Fàbregues. Deixem que sigui el mateix Miquel Iglesias qui ens en parli a través d’una crònica en una revista de l’època: “Vaig tenir que canviar un xic el plantejament de la pel·lícula, ja que en la novel·la hi sortia una violació i una dona que abandonava el seu marit, fets que eren impensables en aquell temps de la postguerra, i ho vaig tenir que suavitzar una mica. La censura de l’època era tan rigorosa que la censuraren un cop per l’expressió “adiós querida” que vaig tenir que canviar per altres paraules”.
El mateix director afirma que per rodar “Adversidat” l’any 1943, s’havien de tenir molt ben posats. Més tard es presentà a la pantalla amb el nom de “Solitud”.
Continua en el mateix escrit: “Els interiors es rodaren als estudis Orfea, de Barcelona, i els exteriors, com ja he dit, a Sant Joan de Fàbregues i a Rupit. Com que la portalada de l’ermita de Sant Joan estava en mal estat, la que surt a la pel·lícula és la del monestir romànic del Poble Espanyol, de Barcelona, i que en la pel·lícula s’anomenava “Sant Poncio”.
Vaig triar l’església de Sant Joan de Fàbregues perquè és molt bonica i té un marc preciós: amb la cinglera tan espectacular i impressionant, amb l’Agullola i els salts del Rodó i Sallent, tot tant agresta i verge a l’hora. El vam triar per això.
-El rodatge es va fer sense complicacions?
Alguna n’hi va haver. La més empipadora va ser que, un cop havíem deixat Rupit, el dia abans de Nadal del 1943, vam haver de tornar a rodar-hi, perquè gairebé la meitat dels plans van quedar desenfocats. El rodatge va ser dur pel fred que hi feia. Vam arribar als dotze graus sota zero, temperatura que no hi estàvem pas acostumats.
Vam arribar a Rupit a les deu de la nit. Tot era fosc. La carretera era infernal. Vam arribar amb un autocar molt tronat, que anava amb gasogen. Ens ospedarem a la fonda de “Can Quim”. Em rebé un home amb un llum de carbur, cosa que ens impressionà molt per la rusticitat de l’escena. Nosaltres el batejarem amb el nom de Boris Karlofw degut a la seva estrafolària imatge.
-Que se n’ha fet de la pel·lícula?
Crec que s’ha perdut. Cap laboratori no té el negatiu. L’he buscat per tot arreu, ja que totes les cadenes de la televisió busquen pel·lícules velles però no l’he trobat enlloc. Jo calculo que com que era sobre suport inflamable, el laboratori se la va treure de sobre. Es possible que s’hagi perdut del tot.”
En la pel·lícula hi prenien part, com a comparses, algunes persones de Rupit: La Rossita Rovira que per indisposició de la primera actriu, la tingué que suplir en una escena. En Joan Casanovas, l’Esteve de cal Mestre i en Joanet Barraca (amb el seu inseparable gosset) feien d’enterramorts. També hi sortia alguna altre persona que ara no recordo el seu nom. S’hospedaven a “Cal Quim”, actualment Fonda Marsal.
Sobre aquest fets en parlava un article el diari Avui, i que junt amb anècdotes de viva veu que he pogut trobar d’algunes persones de Rupit que encara s’en recorden, m’ha semblat interessant, una mica triat i garbellat, fer-ho arribar a vosaltres. Si s’ha perdut la pel·lícula, almenys que perduri el record d’aquests fets que també són un full més de la nostra història.
D’altra banda també podem esmentar, tot i que poca gent ho sap o ho recorda, que els anys 1933-1935 es va filmar una pel·lícula-documental al Collsacabra titulada, “Veraneo en las Vilas”, d’uns trenta minuts de durada. Es va projectar a la mateixa casa de les Viles de Pruit.
L’articulista senyor Queralt ja va publicar a una coneguda revista de cinema de l’època, que aquesta pel·lícula-documental es projectava per primera vegada “d’estreno” a la sala de cinema de Rupit de Dalt.
Un dia de primavera de l’any 2000 vingué a Rupit el senyor Miquel Perez i Mas, interessat en el tema, i va visitar la masia de les Viles i diverses persones del país; també vingué a casa meva per veure si en sabia alguna cosa, però malauradament va haver de marxar de buit ja que ningú va saber donar-li cap notícia de la pel·lícula, ni de la sala on es va projectar i menys d’aquest poble imaginari anomenat Rupit de Dalt, que podria ser el veïnat de les Viles de Pruit.
Hem de tenir present també que són moltes les seqüències de pel·lícules que s’han vingut a filmar a Rupit. Es filmaren escenes de: “Camino cortado”, “El puente de la ilusión”, “El timbaler del Bruc”, “El cavallero de los ojos verdes” (sèrie francesa) i “Notas perdidas” , de la qual també se’n varen filmar algunes escenes a Tavertet. A, més, Els Joglars rodaren escenes de: “Ya semos europeos” i “Som una meravella”, entre d’altres.
Ens visitaren artistes com Vicente Parra, Mario Beüt, Marta Padovan, Diango, Julian Mateos, Germans Cobos, José Luis Lopez Vazquez, Mercedes Sampietro, Jordi Sanz i molts altres.
A l’estiu del 2005, Santi Arisa i la seva tribu, vingueren a rodar “Romanço” , curtmetratge on intervenien molts extres de l’Esquirol. Per un parell de dies el poble de Rupit, degudament abillat, va reviure escenes escabroses, que feia segles que s’havien viscut. A la plaça de la Vila es va veure com penjaven a la forca una parella d’enamorats, voltats de frares i populatxo. Quan el saig donà ordre al botxí per executar la sentència i es sentí aquella excitant música de “Romanço”, varen ser molts els espectadors que se’ns va posar la pell de gallina. Recordança d’uns fets que Déu vulgui que mai més no tornin i que Rupit ja havia viscut al segle XVII en la famosa caça de bruixes.
-El mes d`agost de 2007, Rupit va gaudir del rodatge d`algunes escenes de la pelicula Elles i jo. Com a protagonista Alex Brendemühl. Com a figurants també surten algunes persones del mateix poble. Emès per TV3 el dia 11 d`octubre de 2008.
-Durant la tardor de 2007 també s`ha rodat alguna escena de la pelicula de Serrallonga, la qual s`estrena el 2008. Emesa també per TV3 els dies 6 i 7 de novembre de 2008.
